Edició eficient
Papeterie Darblay, Essonne, Illa de França. Gravat sobre fusta d’H. Linton, 1859, a partir d’E. Bourdelin. Wellcome Collection. Public Domain Mark.Les edicions crítiques digitals són oneroses. La feina de transcripció, traducció i anotació que ha de dur a terme una mà d’obra altament qualificada representa milers d’hores i exigeix un finançament considerable, a més d’un suport institucional a llarg termini.
En cert sentit, que els projectes d’humanitats digitals de gran visibilitat puguin obtenir les enormes quantitats de finançament que necessiten per funcionar és una benedicció.
Ara bé, dependre tant de la generositat de fundacions riques, universitats i agències governamentals, i necessitar durant tant de temps uns recursos humans tan importants, no és un model econòmic viable de cara al futur. Si cada cop hi ha més estudiosos que es poden permetre produir edicions digitals ambicioses de fonts primàries, aquesta pràctica continua sent el privilegi d’uns quants països rics, i en reforça així l’hegemonia cultural.
Per fer accessibles a un públic més ampli els documents històrics d’arreu del món, el cost de les edicions crítiques digitals hauria de baixar en diversos ordres de magnitud .
En aquesta sèrie d’entrades de blog avaluo els diferents enfocaments i peces tecnològiques que els estudiosos d’arreu del món poden fer servir per publicar fonts primàries més de pressa i amb una despesa mínima.
Avaluaré, en particular, tecnologies com ara l’aprenentatge automàtic, la cadena de blocs (blockchain) i l’emmagatzematge descentralitzat.
