La correspondència secreta de Filippo Cavriana, 1568—1589.

27 de desembre del 2019 · 2 min de lectura
facsímil d’ASFi MP 4726a f.17v–18r
project

Les cartes secretes de Filippo Cavriana són un testimoni únic de les guerres de religió de França: durant més de 20 anys recullen les intrigues, les batalles, les negociacions i les conspiracions que marcaven el ritme de la vida a la cort de França i més enllà.

Les cartes, conservades a l’Arxiu d’Estat de Florència, estan en bona part disperses en centenars de lligalls sense inventariar, o filze, com en diuen a Florència. Tot i que en els darrers anys he pogut descobrir desenes de cartes noves, aquesta mena de recerca d’arxiu es fa cada cop més difícil. La distància geogràfica respecte de Florència, la degradació d’alguns serveis públics a Itàlia i la pandèmia de covid-19 contribueixen a fer d’aquesta mena de projectes de publicació un procés llarg i incert.

Publicar fonts primàries hauria de continuar formant part, malgrat les dificultats creixents, de l’ofici d’historiador. La forma d’aquestes publicacions, però, probablement ha d’evolucionar. Les publicacions de fonts primàries no només s’haurien d’adaptar a la situació que acabo de descriure, sinó també reflectir millor el caràcter incremental d’aquesta recerca, i fer possible que algú altre la continuï.

D’aquí la idea de desenvolupar un nou tipus de projecte de publicació digital que sigui escalable, sostenible, fiable, independent de la plataforma i potencialment col·laboratiu.

L’edició ja és en línia: Filippo Cavriana: The Secret Correspondence. Aplega les cartes transcrites fins ara, procedents dels arxius d’Estat de Florència i de Màntua i de la BnF, i creix a mesura que en surten de noves. He explicat el raonament que hi ha darrere del seu disseny en una entrada a part.

Clément Godbarge
Authors
Professor d’humanitats digitals
Clément Godbarge és professor d’humanitats digitals a la Universitat de St Andrews. La seva recerca gira entorn de la ciència i l’art de governar a l’Europa de l’inici de l’època moderna. Al llibre que té en premsa, examina com els metges vinculats a les corts de França i Itàlia del segle XVI es van presentar com a experts polítics d’un gènere nou. La seva recerca ha rebut el suport de la Fundació Andrew W. Mellon, la Comissió Fulbright, la Renaissance Society of America i la Universitat Harvard.