Un navegador visual per a l’arxiu

20 de juny del 2021·
Clément Godbarge
Clément Godbarge
· 2 min de lectura
post Notes

El problema

Les edicions digitals viuen en una paradoxa: posen documents recòndits a l’abast d’un públic més ampli, però la pèrdua d’estímuls sensorials que comporta la desmaterialització tendeix a desorientar els lectors i fins i tot a dissuadir-los d’endinsar-se en el contingut. Fan que navegar per grans dipòsits de documents sigui feixuc i intimidant. I això no val només per als usuaris sense experiència en la recerca d’arxiu, sinó també per als lectors amb dificultats cognitives.

La solució

És aquí on les metadades arxivístiques ens poden ajudar. Aquestes dades permeten crear abstraccions visuals interactives que ofereixen als lectors un estímul sensorial alternatiu, i milloren així alhora l’ergonomia i l’accessibilitat. Per fer l’arxiu navegable visualment, un treemap (mapa d’arbre), o qualsevol diagrama que descompongui eficaçment dades jeràrquiques, pot fer el fet.

L’experiment

El meu primer experiment adapta el codi del Zoomable Treemap per a D3.js i hi afegeix hipervincles. Representa el manuscrit BnF Ms Fr 640, els seus folis i les entrades de cada foli. Els colors indiquen la categoria dominant. En passar el cursor per sobre de cada entrada s’hi mostren més dades, inclòs l’enllaç al manuscrit.
D’aquesta manera, el treemap esdevé un índex visual interactiu que ofereix als lectors una visió de conjunt molt ràpida i àgil, no només del contingut del manuscrit, sinó també de les dimensions de cada foli i de cada entrada.
En els propers mesos continuaré experimentant amb aquesta idea, provant altres diagrames i altres jerarquies… Continuarà! Per veure una nova versió del treemap, clica aquí.

Nota

Per a una millor experiència de visualització, comprova que la pàgina estigui en mode clar (clica la icona de la lluna, a dalt a la dreta).

Click any cell to zoom in, or the top to zoom out.

Clément Godbarge
Authors
Professor d’humanitats digitals
Clément Godbarge és professor d’humanitats digitals a la Universitat de St Andrews. La seva recerca gira entorn de la ciència i l’art de governar a l’Europa de l’inici de l’època moderna. Al llibre que té en premsa, examina com els metges vinculats a les corts de França i Itàlia del segle XVI es van presentar com a experts polítics d’un gènere nou. La seva recerca ha rebut el suport de la Fundació Andrew W. Mellon, la Comissió Fulbright, la Renaissance Society of America i la Universitat Harvard.