persNamer 1.2: un número VIAF, nou fitxers d’autoritats

7 de setembre del 2026·
Clément Godbarge
Clément Godbarge
· 3 min de lectura
post Humanitats digitals

persNamer va néixer com una simple comoditat: li donaves un número VIAF i et tornava una entrada <person> en TEI, amb l’etiqueta <persName> per anotar el text. Res més – i l’entrada era ben magra: un nom, dues dates, un identificador. La versió 1.2, que surt avui, continua fent una sola cosa – però ara l’entrada ja val la pena de conservar.

Què conté ara una entrada de persona

Comencem pel nom. En un clúster del VIAF cada biblioteca que hi participa aporta la seva forma, i el persNamer d’abans s’acontentava amb la primera que li venia a mà. Li demanaves Voltaire i et responia « فولتير، »: la forma àrab, coma final inclosa, i, per postres, un xml:id buit. Ara l’eina fa el recompte de les formes de tot el clúster i es queda amb aquella en què coincideixen els registres d’origen; les altres van al darrere com a <persName type="variant">, la més freqüent primer. Les dates es normalitzen (1572-08-00 passa a 1572-08) i s’escriuen dues vegades, en text i en un atribut @when – que és el que llegirà de debò qualsevol tractament del fitxer que tingui en compte les dates. El sexe i les descripcions també hi són, sempre que el VIAF els faciliti.

I després hi ha la part que jo més trobava a faltar. Tots els identificadors que el VIAF lliga a la persona, a través de schema:sameAs o pels seus propis identificadors de font, queden recollits cadascun en un <idno>: BnF, GND, Library of Congress, SUDOC, Wikidata, ISNI, BNE, LIBRIS, NDL. Entra un número i en surten nou catàlegs. Per a una personografia, això és tota la diferència entre una llista de noms i un node dins la xarxa de les dades d’autoritat.

<person xml:id="pers-teligny-c">
  <persName>Charles de Téligny</persName>
  <birth when="1535">1535</birth>
  <death when="1572-08-24">1572-08-24</death>
  <sex value="M">M</sex>
  <idno type="VIAF">314802260</idno>
  <idno type="BNF">16133360</idno>
  <idno type="Wikidata">Q1868249</idno>
  <idno type="ISNI">0000000071126808</idno>
</person>

Dels retalls a la personografia

Imprimir XML al terminal ja va bé per a una persona; una edició en té centenars. Per això persNamer accepta ara diversos números VIAF de cop, deixa respirar el VIAF, per cortesia, entre petició i petició, desa a la memòria cau el que ja ha baixat i, amb --merge, insereix les entrades noves directament dins el <listPerson> d’un fitxer TEI existent. Els registres que ja hi eren es reconeixen pel número VIAF i conserven el seu xml:id; els identificadors nous es contrasten amb el fitxer i, si coincideixen amb cap, reben un sufix (-2, -3); al final el fitxer es torna a sagnar, no sense haver desat abans una còpia .bak.

persnamer --merge edition.xml 314802260 36925746

Un canvi que convé saber: per defecte, la partícula del cognom ja no entra a l’identificador, de manera que Charles de Téligny passa a ser pers-teligny-c, i no pas pers-deteligny-c. Si el teu projecte ja s’havia avesat a la forma antiga, --keep-particle la recupera; i si prefereixes no dependre gens dels noms, tens --id-format viaf, que dona pers-viaf-314802260.

Endreça

L’script ha passat a ser un paquet, amb la seva ordre persnamer: amb una línia n’hi ha prou per instal·lar-lo (uv tool install o pipx), o es pot executar un sol cop, sense instal·lar res, amb uvx. Vint-i-sis proves el comproven sobre respostes del VIAF enregistrades – sense necessitat de xarxa – i la integració contínua les repeteix del Python 3.9 al 3.13; la sortida es valida contra la TEI P5. Llicència Apache 2.0, com fins ara.

El que encara no sap és on va néixer algú ni de què es guanyava la vida: l’RDF dels clústers del VIAF no diu res ni dels llocs ni dels oficis. Els registres enllaçats de la BnF i de la GND, en canvi, sí que ho saben – i ara en tens els números.

Codi i documentació a GitHub.

Clément Godbarge
Authors
Professor d’humanitats digitals
Clément Godbarge és professor d’humanitats digitals a la Universitat de St Andrews. La seva recerca gira entorn de la ciència i l’art de governar a l’Europa de l’inici de l’època moderna. Al llibre que té en premsa, examina com els metges vinculats a les corts de França i Itàlia del segle XVI es van presentar com a experts polítics d’un gènere nou. La seva recerca ha rebut el suport de la Fundació Andrew W. Mellon, la Comissió Fulbright, la Renaissance Society of America i la Universitat Harvard.