persNamer 1.2: un número VIAF, nou fitxers d’autoritats
persNamer va néixer com una simple comoditat: li donaves
un número VIAF i et tornava una entrada <person> en TEI, amb l’etiqueta
<persName> per anotar el text. Res més – i l’entrada era ben magra: un nom,
dues dates, un identificador. La versió 1.2, que surt avui, continua fent una
sola cosa – però ara l’entrada ja val la pena de conservar.
Què conté ara una entrada de persona
Comencem pel nom. En un clúster del VIAF cada biblioteca que hi participa
aporta la seva forma, i el persNamer d’abans s’acontentava amb la primera que
li venia a mà. Li demanaves Voltaire i et responia « فولتير، »: la forma àrab,
coma final inclosa, i, per postres, un xml:id buit. Ara l’eina fa el
recompte de les formes de tot el clúster i es queda amb aquella en què
coincideixen els registres d’origen; les altres van al darrere com a
<persName type="variant">, la més freqüent primer. Les dates es normalitzen
(1572-08-00 passa a 1572-08) i s’escriuen dues vegades, en text i en un
atribut @when – que és el que llegirà de debò qualsevol tractament del
fitxer que tingui en compte les dates. El sexe i les descripcions també hi són,
sempre que el VIAF els faciliti.
I després hi ha la part que jo més trobava a faltar. Tots els identificadors
que el VIAF lliga a la persona, a través de schema:sameAs o pels seus propis
identificadors de font, queden recollits cadascun en un <idno>: BnF, GND,
Library of Congress, SUDOC, Wikidata, ISNI, BNE, LIBRIS, NDL. Entra un número
i en surten nou catàlegs. Per a una personografia, això és tota la diferència
entre una llista de noms i un node dins la xarxa de les dades d’autoritat.
<person xml:id="pers-teligny-c">
<persName>Charles de Téligny</persName>
<birth when="1535">1535</birth>
<death when="1572-08-24">1572-08-24</death>
<sex value="M">M</sex>
<idno type="VIAF">314802260</idno>
<idno type="BNF">16133360</idno>
<idno type="Wikidata">Q1868249</idno>
<idno type="ISNI">0000000071126808</idno>
</person>
Dels retalls a la personografia
Imprimir XML al terminal ja va bé per a una persona; una edició en té
centenars. Per això persNamer accepta ara diversos números VIAF de cop, deixa
respirar el VIAF, per cortesia, entre petició i petició, desa a la memòria cau
el que ja ha baixat i, amb --merge, insereix les entrades noves directament
dins el <listPerson> d’un fitxer TEI existent. Els registres que ja hi eren
es reconeixen pel número VIAF i conserven el seu xml:id; els identificadors
nous es contrasten amb el fitxer i, si coincideixen amb cap, reben un sufix
(-2, -3); al final el fitxer es torna a sagnar, no sense haver desat
abans una còpia .bak.
persnamer --merge edition.xml 314802260 36925746
Un canvi que convé saber: per defecte, la partícula del cognom ja no entra a
l’identificador, de manera que Charles de Téligny passa a ser
pers-teligny-c, i no pas pers-deteligny-c. Si el teu projecte ja s’havia
avesat a la forma antiga, --keep-particle la recupera; i si prefereixes no
dependre gens dels noms, tens --id-format viaf, que dona
pers-viaf-314802260.
Endreça
L’script ha passat a ser un paquet, amb la seva ordre persnamer: amb una
línia n’hi ha prou per instal·lar-lo (uv tool install o pipx), o es pot
executar un sol cop, sense instal·lar res, amb uvx. Vint-i-sis proves el comproven sobre
respostes del VIAF enregistrades – sense necessitat de xarxa – i la integració
contínua les repeteix del Python 3.9 al 3.13; la sortida es valida contra la
TEI P5. Llicència Apache 2.0, com fins ara.
El que encara no sap és on va néixer algú ni de què es guanyava la vida: l’RDF dels clústers del VIAF no diu res ni dels llocs ni dels oficis. Els registres enllaçats de la BnF i de la GND, en canvi, sí que ho saben – i ara en tens els números.
Codi i documentació a GitHub.
