Ensenyar el sistema binari amb l’emulador de telègraf ITA2

13 de febrer del 2025·
Clément Godbarge
Clément Godbarge
· 3 min de lectura
Codis telegràfics de cinc bits comparats: l’ITA2, les seves variants nacionals i no llatines, i els patrons de perforació de la cinta
post Humanitats digitals

Fer tangibles els conceptes abstractes

Aquest emulador de l’ITA2 és una eina docent pràctica. En fer visibles i interactius uns conceptes de codificació que d’entrada són abstractes, introdueix els estudiants a una noció clau de la informàtica i de les telecomunicacions: la representació binària, és a dir, com un text es converteix en seqüències d’uns i de zeros. Sovint ho ensenyem de manera abstracta; veure aparèixer els forats de debò ajuda els estudiants a entendre com un sistema físic pot representar informació digital.

ITA2 (Baudot-Murray) Telegraph Type Emulator

Type a word in the input below to see its representation on the ITA2 tape.

Context històric: del telègraf a la informàtica

El codi ITA2 (Alfabet Telegràfic Internacional núm. 2), conegut també com a codi Baudot-Murray, es va desenvolupar als anys vint del segle XX com un refinament del codi telegràfic original que Émile Baudot havia ideat als anys setanta del segle XIX. Aquests primers sistemes de telecomunicació van influir directament en l’evolució posterior de la informàtica:

  • L’esquema de codificació de 5 bits va ser un dels primers exemples de codificació de caràcters
  • Les limitacions del joc de caràcters (només 32 combinacions possibles amb 5 bits) van donar lloc a l’enginyós mecanisme de canvi LLETRES/XIFRES
  • El sistema es va fer servir en els teletips fins ben entrat el segle XX

Aprendre les màquines d’estats jugant

El mecanisme de canvi LLETRES/XIFRES introdueix les màquines d’estats de manera natural. Tot experimentant, els estudiants descobreixen que un mateix patró pot representar caràcters diferents segons el mode actiu. Aquesta experiència directa amb la codificació basada en estats els prepara per a conceptes informàtics més complexos. Per exemple, el patró de bits 00011 representa:

  • La lletra «A» en mode LLETRES
  • El número «1» en mode XIFRES Aquesta doble interpretació segons l’estat és un principi fonamental de com els ordinadors treballen amb les dades.

Activitats per a l’aula

Algunes maneres d’incorporar l’emulador de l’ITA2 a la docència:

  1. Repte de desxifratge: fer que els estudiants descodifiquin missatges codificats en patrons ITA2
  2. Codificació eficient: discutir per què el mecanisme de canvi era important per estalviar amplada de banda
  3. Evolució de la codificació: comparar el codi de 5 bits de l’ITA2 amb l’ASCII (7 bits) i amb Unicode
  4. Informàtica física: relacionar aquest sistema històric amb microcontroladors moderns com Arduino

Avantatges per a l’accessibilitat

Més enllà de l’interès històric, aquest enfocament ajuda estudiants amb estils d’aprenentatge diferents:

  • Els aprenents visuals veuen els patrons
  • Els aprenents cinestèsics interactuen directament amb el procés de codificació
  • Els pensadors conceptuals poden explorar els aspectes matemàtics de la teoria de la informació

Detalls d’implementació

L’emulador està escrit en JavaScript i s’integra fàcilment en qualsevol plataforma d’aprenentatge en línia. El codi és modular i es pot adaptar a contextos docents diversos. Pots consultar el codi font i provar l’emulador tu mateix a: Repositori de GitHub

Història Digital Programació Docència Història De La Informàtica
Clément Godbarge
Authors
Clément Godbarge
Professor d’humanitats digitals
Clément Godbarge és professor d’humanitats digitals a la Universitat de St Andrews. La seva recerca gira entorn de la ciència i l’art de governar a l’Europa de l’inici de l’època moderna. Al llibre que té en premsa, examina com els metges vinculats a les corts de França i Itàlia del segle XVI es van presentar com a experts polítics d’un gènere nou. La seva recerca ha rebut el suport de la Fundació Andrew W. Mellon, la Comissió Fulbright, la Renaissance Society of America i la Universitat Harvard.